Programes d'apadrinament

Home / Programes d'apadrinament

Des de l’any 1994 hem col·laborat amb la Congregació de les Filles de M. Immaculada de Huè al centre de Vietnam, que dediquen la seva vida a millorar la de les persones més necessitades del seu país, en especial els nens i les nenes.

Amb l’ajut de diverses ong’s europees, la seva excel·lent tasca humanitària comprèn diversos aspectes: apadrinament i seguiment per a l’escolarització dels fills de famílies pobres de la ciutat; residències per a joves de les muntanyes perquè puguin continuar els seus estudis de secundària o universitaris; desplaçament de malalts a la ciutat perquè siguin operats; desenvolupament rural; atenció primària als habitants de les muntanyes que pertanyen a minories ètniques; construcció de guarderies i escoles primàries en petites poblacions; leproseries, hospitals i reconstrucció d’habitatges familiars.

També, en el seu Centre acullen infants orfes i joves de secundària d’ètnies minoritàries, donen classes a sordmuts, es cuiden dels malalts terminals de Sida, donen atenció a avis, formació per a mares adolescents, gestants i primers auxilis, aprenentatge de costura a les dones, així com reeducació d’infants minusvàlids.

A partir d’aleshores hem apadrinat infants de famílies humils de Hué perquè els fillols puguin estudiar. Tot i que l’escola és gratuïta, les famílies han d’assumir la compra de l’uniforme i el material escolar. L’apadrinament també evita que els nens i les nenes deixin els estudis per posar-se a treballar en qualsevol feina mal pagada, però imprescindible habitualment per la minsa economia de la família. També evitem que es pactin matrimonis per a les nenes, perquè deixin de ser una càrrega per a la família. Les monges visiten regularment els fillols a les seves llars.

A Vietnam hi ha centenars d’ètnies minoritàries, amb idioma, religió i costums propis que són invisibles per al govern d’aquell país. La majoria sobreviuen a les muntanyes de Son Truong, on els seus habitants viuen una gran penúria econòmica. Han de lluitar contra la naturalesa, cultiven arròs i blat en bancals, que els tifons de l’època de les pluges destrueixen, treballant amb mètodes antiquats i sense cap giny, i el que recullen no és suficient per menjar. En conèixer la situació d’aquestes famílies, des d’Infants del Món varem demanar a les monges que la majoria del nostres fillols fossin precisament d’aquestes famílies i vàrem començar a contribuir per a la construcció d’escoles maternals i primàries perquè els nens tinguessin escoles i una maternitat per pal·liar la mortaldat maternal i infantil que es produïa. Quan els infants tenen que cursar la segona ensenyança, són acollits per les germanes al seu Centre d’Hué i molts fins i tot van a la universitat.

Gestores del programa: Sor Consolta, Sor Kim Nga i Sor Bénédictine

A les afores d’Hué, hi ha una barriada ocupada per menuts i persones molt grans, perquè el jovent ha marxat cap a la capital del país, Ho Chi Minh, amb l’objectiu de buscar feina, deixant els fills amb els avis. Els ancians a penes poden treballar els petits horts del costat de les barraques i tot just els hi donen per menjar, per si no fos prou al barri no hi ha escola i els nens i les nenes han de recorre a peu quilometres per anar a l’escola. El cap de la comunitat va demanar ajuda a les monges i elles a nosaltres. I des de l’any 1999 els infants tenen padrins, que els hi aporten menjar, material escolar i d’higiene i moltes vegades els hi compren una bicicleta perquè puguin assistir a l’escola.

Gestor del programa: Nguyen Van Kha

El Riu dels Perfums travessa Hué, i en les grans barcasses hi malvivien les famílies “sampaniers”, organitzats en grups pescaven, en un riu molt contaminat, per desprès vendre-ho pels carrers o transportaven sorra per a la construcció, la seva vida era extremadament difícil i mísera. La barcassa era alhora la casa i l’eina de feina, els nombrosos tifons i inundacions de la regió feia que un mal dia ho perdessin tot i es quedessin avís, pares, fills i tiets, sense res.

El Govern vietnamita, considerava que els turistes no tenien que veure la mísera vida dels sampaniers i els obligava a canviar d’ubicació constantment, el que entre altres perjudicis, feia que els seus fills no poguessin tenir continuïtat en l’escola i acabaven abandonant.

Ngo Van Chinh, es un jove vietnamita que per la seva feina de guia turístic coneixia bé la vida dels sampaniers i molt sensibilitzat amb la penúries que vivien els nens, va organitzar amb d’altres joves benèvols classes de repàs, en les seves hores lliures, perquè poguessin seguir estudiant.

Els infants sampaniers són uns menuts acostumats a les mancances i quan els padrins els hi donen la possibilitat d’estudiar l’esforcen per tenir bones notes.

Fa uns anys el Govern va decidir instal·lar els sampaniers en uns terrenys a les afores d’Huè, en principi una bona noticia ja que tindrien un sostre, i la seva vida va donar un gran gir però no tot va ser positiu, les autoritats els van fer donació dels terrenys però si volien edificar-hi tenien que demanar un préstec al banc i això ha fet que hagin contret uns grans deutes que no saben com pagar, moltes de les famílies han instal·lat les cobertes dels sampans i allí viuen. A més el riu que tenen prop no té pesca i quan n’hi ha s’han de desplaçar fins a la ciutat per poder-lo vendre. Els que si que hi ha guanyat són els nens que ara tenen l’escola a prop de casa i hi poden anar cada dia.

Gestor del programa: Ngo Van Chinh

Malgrat que és un dels països més rics de Sudamerica, Xile pateix unes enormes desigualtats socials. Els habitants de les zones deprimides es traslladen a les ciutats buscant una vida millor per les seves famílies, però les seves aspiracions es trunquen amb la realitat, i la manca de feina empeny els pares a l’alcoholisme i les drogues, i les famílies acaben trencant-se. Les mares es queden amb el fills i per mantenir-los han d’acceptar qualsevol feina.

L’amistat amb un assistent social que treballava en el barri de Lo Prado (Santiago de Chile), ens va fer adonar dels problemes que vivien els immigrants que s’hi instal·len, i sobretot l’abandonament dels estudis per part dels infants. I a l’any 2000 varem emprendre els apadrinaments.

Els infants assisteixen mitja jornada a l’escola, i la resta de la jornada la viuen al carrer perquè els pares, que en tenen, estan a la feina que sovint es al centre de Santiago el que implicar llargs desplaçaments que els fa estar moltes hores fora de casa, i els menuts corren els perills de viure en un barri marginal. El Rotary Club d’Andorra va construir una Sala sociocultural perquè tinguessin un centre on estar segurs, poder fer els deures i acompanyats per algunes de les mares que hi col·laboren voluntàriament. El centre també serveix perquè els pares rebin formació en diverses àrees, com drets dels infants, educar sense violència, llegir i escriure, i per organitzar activitats, berenars i festes.

Les escoles municipals pertanyen a cada comuna o al DEAM (Departament d’Educació Municipal), tenen greus problemes econòmics i poc compromís per part de professors i gestors. Com l’ensenyament es obligatori fins als 14 anys, els alumnes hi assisteixen però amb poc interès i amb greus problemes de disciplina i amb baix nivell.

Des de fa anys s’organitzen unes colònies a Corlocoche que serveixen perquè els nens i les nenes, treballin les seves frustracions i facin vacances.

Els diners dels apadrinaments es donaven cada 3 mesos als pares o tutors i ells els gestionaven, però a partir de juny del 2016 s’ha decidit variar aquest mètode i s’ha instaurat la “canasta bàsica” amb menjar no caduc, material d’higiene personal, material escolar i els uniformes per assistir a l’escola.

Gestores del programa: Marcela Novoa i Ximena Correas

Cooperem amb Kusi Warma, associació peruana que planifica, dissenya i executa projectes de protecció a la infància, creant condicions favorables en la societat del seu país per la promoció, protecció i defensa dels drets dels nens, les nenes i els adolescents. KW treballa en coordinació amb les institucions públiques, privades i organitzacions socials existents en les zones d’intervenció, i diferents ong’s estrangeres, entre elles Infants del Món, amb la finalitat de sumar esforços i aconseguir més gran impacte amb la població. KW té convenis amb DEMUNAS (las Defensorías Municipales de los Niños y Adolescentes) i COMUDENAS (Comités Multisectoriales de los Derechos de los Niños y Adolescentes) i integra la red DENACOVIFA.

La seva tasca es centra en els “asentamientos humanos” de Chorillos i Ventanilla, barriades de Lima, prevenint les situacions de maltractament. També té una area d’educació i investigació a la primera infància i als menors, de sectors amb alts índex de pobresa i carència dels serveis elementals. KW té un equip multidisciplinari, compromès amb el benestar de la infància.

Des de l’any 2001, els padrins d’Infants del Món han donat suport a més de 250 menuts i adolescents de Chorillo i Ventanilla


L’Association Cameleon, actua a favor de:
  • La protecció, la reconstrucció i la reinserció de menors víctimes d’abusos sexuals i l’acompanyament social de la seva família. 
  • L’educació, la salut, la inserció professional i l’autonomia dels joves desfavorits i les seves famílies.
  • La sensibilització pels Drets de l’Infant i la prevenció dels maltractaments 
Objectiu: Ajudar a les nenes víctimes d’abusos sexuals a trobar la seva plaça dins de la societat

Cameleon té un Centre a Iloilo, on acull nenes i noies, de 10 a 24 anys, que han patit abusos sexuals. Desprès d’una estada mitjana de tres anys, amb uns programes d’acompanyament amb la finalitat de reinserir-les, segons cada cas, en les seves famílies i/o l’ inserció en el món professional.

Objectiu: Ajudar a l’educació dels infants desafavorits així com el desenvolupament de les famílies i de les comunitats rurals de Passi (13 viles).

Cameleon desenvolupa un programa escolar pels infants i joves desafavorits (80% nenes/noies i 20% nens/nois). Els apadrinaments permeten als infants anar a l’escola i als estudiants continuar una formació universitària o professional. Acompanyant igualment al desenvolupament de microprojectes generadors d’ingressos, proposant-los-hi als pares una formació tècnica inicial en el Centre de formació Cameleon, que està obert als joves i als pares (cursos d’informàtica, de cuina, de costura, estètica, etc
L’associació ensenya i recorda als pares les seves responsabilitats parentals.

Infants del Món col·labora amb Cameleon des de l’any 2003, en els programes d’Educació i desenvolupament, per mitjà dels apadrinaments escolars dels joves de les zones rurals de Maasin i Tuburan.


L’any 2003, en desplaçar-nos a Cambotja per revisar els avenços de la reconstrucció de l’orfenat de Kla-Kôn Thmeï, varem palesar l’abandonament en què vivien molts infants, la majoria d’ells orfes o abandonats, obligats a viure en condicions extremes en un país dels més pobres del món, que no té capacitat econòmica ni estructural per ocupar-se’n. Al desembre del 2003 vàrem posar els fonaments de la Llar Infants del Món-Cambotja, a la vila Salacches, una comunitat rural amb greus problemes econòmics ja que està lluny dels centres financers del país.

La finalitat de la Llar era acollir els infants orfes o fills de famílies molt pobres de la província, oferint-los un entorn estable, donant-los educació i les atencions necessàries perquè creixin com a infants i visquin com a persones dignes (i garantir el seu futur). La vida a la Llar es desenvolupa com una “gran família”, fixant objectius comuns però tractant individualment els problemes de cadascun (molts dels infants acollits han viscut situacions traumàtiques), desenvolupant les seves qualitats físiques i psíquiques, perquè siguin adults segurs de si mateixos.

Quan a l’estiu del 2004 es van obrir les portes de la Llar, els infants tenien entre 2 i 11 anys, i la seva vida era estudiar i jugar. A mida que van anar creixent, les seves necessitats van canviar: els adolescents són inquiets, lluitadors i emocionalment inestables i això els crea incerteses. Conduir aquestes energies és un repte, fer-los sentir identificats amb el que són i el que somien ser, perquè siguin ciutadans crítics i compromesos, cultes, lliures i feliços. Ells són el futur del seu país, amb coratge i inquietuds per participar en el procés de desenvolupament perquè canviïn les coses.

Els infants de la Llar assisteixen a l’escola pública i a la Llar, reben classes de repàs i realitzen activitats extraescolars, que potencien les seves habilitats creatives. El personal de la Llar és de nacionalitat cambotjana i consta de 14 persones fixes i 3 eventuals.

La inquietud pel benestar dels infants de la Comuna de Rohal, on les famílies són extremadament humils, nombroses i sovint monoparentals, que depenen majoritàriament de la recollida anual de l’arròs o treballant la terra que no és suficient per cobrir les necessitats bàsiques, ens va empènyer a posar-nos en contacte amb els caps de les poblacions properes a la Llar per detectar les famílies amb més necessitats perquè els fills fossin apadrinats i entressin a formar part del programa, oferint-los la Llar perquè poguessin assistir a les classes de repàs i les activitats extraescolars.

L’evolució de la Llar; d’un orfenat a un Centre

Quan ens varem instal.lar a la Comuna de Rohal, el nostre objectiu era, exclusivament, donar acollida al màxim nombre d’infants, amb l’atenció el més individualitzada possible, però aviat ens varem adonar que les escoles de les àrees rurals tenen greus dificultats: aules superpoblades en les quals els professors, que reben uns salaris molt baixos, no poden dedicar el temps suficient que es mereix cada alumne, el que fa que el nivell escolar sigui inevitablement molt baix. Amb la integració dels nens i nenes apadrinats a les classes de repàs que s’impartien a la Llar, les famílies de la comuna van adonar-se dels canvis que es produïen en els seus resultats escolars i com se’ls estimulava amb les activitats extraescolars, i van començar a demanar que també els seus fills, poguessin participar en el projecte.


La tasca de l’equip de la Llar, va dirigida a l’evolució de cada nen, no tant en relació a l’edat, sinó en el moment evolutiu en que es troba, aportant-los-hi un entorn estimulant que el fa prendre iniciatives, promovent la igualtat d’oportunitats amb una educació de qualitat i equitativa, el que va incitar a pares, educadors i autoritats a replantejar-se algunes actituds que fins aleshores eren “normals”, i es van establir relacions amb les escoles i les autoritats.

Per poder acceptar les demandes d’inscripció que rebíem dels pares de les 11 viles de la Comuna de Rohal, varem construir més aules i contractar més professorat i actualment en el Projecte Educatiu de la Llar hi assisteixen més de 500 infants i joves que reben classes de: Llengua khmer, matemàtiques, anglès, danses tradicionals, arts plàstiques, lectura, física, química, biologia, i informàtica, higiene personal i neteja de l’entorn, cada setmana, segons el seu nivell escolar. Les classes les imparteixen professors khmers i se segueix el programa curricular de l’Escola pública.

Les classes de repàs i el material escolar gratuït sovint no es suficient per moltes famílies que no poden cobrir les necessitats bàsiques dels infants. Amb el Centre de Dia ampliem el suport oferint l’àpat del migdia, el berenar, roba i higiene i arròs per casa, afavorint la cohesió del nucli familiar i donant l’oportunitat de que els infants puguin continuar estudiant.

El compromís dels padrins i de l’associació no acaba quan els joves finalitzen el cicle de secundària o compleixen els 18 anys, sinó que els acompanyem fins a la seva total autonomia. Segons les seves capacitats intel·lectuals, els emparem mentre estudien a la universitat o obtenen una titulació en formació professional. I els esforços realitzats per joves, els padrins i l’associació han tingut la millor recompensa, hi ha joves que han acabat els estudis i estan treballant, altres assisteixen a diferents universitats del país o cursen formació professional.

La Comuna de Rohal es troba en una zona rural, on no hi ha escoles professionals ni universitats, i quan els fillols acaben el grau 12 passen l’Examen Nacional per obtenir el Certificat d’Estudis Superiors, que els hi dona l’oportunitat d’anar a estudiar a la Universitat (4 anys) o Formació professional (1 o 2 anys). Alguns dels nostres padrins no en poden assumir les despeses de matricula, allotjament, manutenció i classes de reforç, per aixó s’ha creat el Programa de Beques que pot començar a partir de Secundària fins que finalitzen els estudis per assegurar el suport necessari. L’estudiant i el tutor signen un contracte assumint les regulacions que els lliguen durant els estudis.

La Llar s’ha convertit en un Centre que ajuda a l’evolució de la Comuna, gràcies al suport del Govern d’Andorra i de molts particulars, estem portant a terme diferents projectes, majoritàriament proposats per l’Associació Llar Infants del Món-Cambotja; construcció d’escoles que fomenten l’escolarització d’infants i joves, capacitació en pintura industrial i electricitat per a joves i adults de la comuna, classes d’informàtica, vacunacions, construcció de pous a les escoles, formació pels líders de la Comunitat, es reparteixen aliments entre les famílies més pobres en èpoques d’escassetat i se’ls ajuda econòmicament.

Les mensualitats abonades pels padrins no són suficients pel funcionament integral del Centre. El sou dels treballadors, el manteniment dels edificis i el terreny, el sou dels professors del Projecte Educatiu, etc són despeses que podem pagar gràcies al suport de particulars i estaments privats, que a més d’ajuda econòmica, ens assessoren en altres aspectes per portar endavant el projecte.

Directora del Centre: Kimnea Van
Directora del programa IdM-Cambotja: Àngels Vila
Responsable del programa de voluntariat: Laia Vara

En acabar la guerra entre Contres i Sandinistes en els anys 80, la inflació del país va augmentar un 30% i l’embargament imposat pels EEUU va originar dramàtiques situacions per als nicaragüencs. Moltes de les infraestructures van ser fetes malbé o destruïdes, un fet que va arruïnar les poblacions llunyanes del centre econòmic del país, com Palacagüina.

La població eminentment agrària viu a mercè dels canvis climatològics i les catàstrofes naturals. Malgrat que el col·legi és gratuït, per assistir-hi els alumnes han de assumir les despeses del material escolar i els uniformes, i com que l’economia familiar no els hi permet, els pares opten per posar els fills des de molt petits a treballar. A més com la majoria d’ells no han estudiat no hi veuen el interès en que els seus descendents “perdin” el temps estudiant.
En quasi totes les comunitats rurals hi ha escoles primàries, en canvi de secundaria només hi ha un col·legi ubicat en el casc urbà de Palacagüina, això obliga els nens de les comunitats rurals a fer kilòmetres a peu per assistir-hi (de vegades la distancia es de 15 km) perquè no existeix el transport escolar.
Aquestes condicions dures que s’acompanyen d’una alimentació pobre i escassa, provoquen l’absència escolar.

L’apadrinament s’utilitza per l’escolarització dels infants, la compra dels uniformes que són obligatoris per assistir al col·legi, amés del material escolar, els uniformes de gala, obligatoris perquè els infants participin a les “Fiestas Patrias”, que es celebren el 15 de setembre, que es un gran aconteixemen nacional, preparat pels infants i professors durant tot l’any. L’apadrinament aporta a les famílies la “Canasta basica”, (composta de frígoles, arròs i blat de moro), afavorint d’aquesta manera una alimentació bàsica per als infants apadrinats i per la resta de la família, això a permès l’assistència escolar en condicions (millora física i psíquica....)

Gestora: Gilma Castillo