Projectes

Home / Projectes / Altres anys

El Lycée de Chop Veary acull 1.446 estudiants que provenen de les comunes de Rohal, Salacches, Poysway, Phnom Chuchiang, Popel, Tekpossa i Chop Veary. Hi ha 5 edificis, un de fusta en molt males condicions que s’ha tingut de desallotjar per perill d’enderrocament i encabir tots els alumnes en els altres quatre.

Hem enderrocat l’edifici de fusta i construït un edifici de 5 aules, amb parets dobles de totxos i cavitat d’aïllament per evitar la calor i teulat de teules, i un petit edifici per a dos lavabos.

L’objectiu del projecte és realitzar accions per a la prevenció del maltracta infantil, mitjançant la informació i la sensibilització de les famílies, l’escola i la comunitat sobre els drets de la infància amb dues àrees d’implementació:

Treball amb els nens i els adolescents, perquè reconeguin els seus drets i deures, i creixin amb l’adequada salut física i mental.

Accions properes a les famílies, organitzacions socials i institucions de la zona, per a que desenvolupin capacitats i actituds que valoren la infància i els protegeixin dels maltractes.

El projecte es desenvolupa als “Asentamientos humanos” María Jesús Espinoza i Jose Olaya del districte de Ventanilla, Província Constitucional de Callao situat en el Con Nord de Lima

Els teulats d’uralita dels edificis de la Llar, s’estan deteriorant degut a les continues i violentes precipitacions en les èpoques de pluges i el sol contundent de les èpoques seques, el que provoca el seu deteriorament i que entri l’aigua i la humitat. Un altre problema es que d’uralita augmenta la temperatura de l’interior, que arriba fins als 40 graus. Fa tres anys, quan varem engrandir la cuina/menjador, varem fer posar aïllant, creient que seria la solució, però encara ha empitjorat.

La Junta d’Infants del Món, ens varem platejar canviar tots els sostres d’uralita per als de teules en varies etapes, quan ens varem assabentar de la perillositat per a la salut
l’ús de productes que contenguin fibres d’amiant. I com estem posant en perill la vida dels nostres infants, hem projectat la renovació urgent de tots els teulats de la Llar.

Per a desenvolupar les aptituds personals l’Associació Caméléon ha organitzat classes de capacitació professional per a joves pertanyents a l’associació i els veïns de la Comuna, perquè puguin obtenir una feina remunerada o inclús muntar un petit negoci que els ajudi a portar una vida digna.

En el projecte han participat 233, joves i adults. Les formacions són de cuina, preservació dels aliments, servei i arts de taula, costura, estètica, electrònica, reparacions domestiques, mecànica d’automòbils, mecànica i electricitat.

Thuy Yen es troba en una vall extremadament calorosa entre Phu Gia i Ohuoc Tuong, la majoria dels habitants treballen la terra que no els dona ni per menjar i això provoca que molts infants neixin amb minusvalìes físiques i psíquiques, amb greus problemes de salut.

Les Germanes de la comunitat de les Filles de Maria Immaculada van construir un centre per l’escolarització especialitzada d’aquest infants, on també es fan formacions als pares en alimentació variada, exercicis de mobilitat i les bases de la medicina tradicional que els ajudi a millorar el dia a dia dels seus fills.

Hem adjuntat una aula gran per cobrir les necessitats del centre, facilitant l’acollida de més infants.

El país està experimentant grans canvis que l’equipararan, amb el temps, a altres països més avançats del seu voltant, però té encara grans mancances en temes bàsics com l’ensenyament i la salut.

La zona en la que varem construir la Llar, es rural i de les més pobres del país per això cal donar-hi un impuls i quin millor que escolaritzant els més petits.

Malgrat que Perú és un país amb una gran diversitat biològica, pateix una greu desnutrició per la manca de formació de la seva població. Kusi Warma ha executat el projecte amb la implicació del Ministeri de Salut del Govern de Perú. Els agents comunitaris, les autoritats comunals i locals, han identificat els casos de risc nutritiu, de salut i de desenvolupament físic, sobretot entre els infants de 0 a 3 anys, mares lactants i embarassades, per atendre’ls i prevenir la desnutrició crònica.

En 22 comunitats s’ha implantat el Sistema de Vigilància Comunitària (SVC), s’ha executat el cens, el calendari de control de pes i mesura i la gràfica de l’estat nutritiu en aquest projecte.

Malgrat que encara hi han escoles molt precàries en la província, estem col·laborant perquè els infants de la comuna disposin d’un entorn idoni per estudiar. Des de l’associació seguirem lluitant per aconseguir que tots els infants puguin ser escolaritzats i rebre una bona educació, en una escola adequada a les seves necessitats.

Hem construït un edifici de 5 aules, cada una amb pupitres, despatx pel professor i armari per guardar-hi el material escolar. I un edifici de WC per nens i un per nenes.

Hem construït un edifici de 5 aules, cada una amb pupitres, despatx pel professor i armari per guardar-hi el material escolar. I un edifici de WC per nens i un per nenes.

Hem construït un edifici de 4 aules amb pupitres i bancs pels alumnes, despatx i cadira pel professor, armari per guardar-hi el material escolar. Un edifici biblioteca i l’edifici de lavabos per nens i per nenes.

Els desastres naturals; tifons, tempestes, inundacions i posteriors sèquies han fet que les collites d’aquest any hagin estat molt dolentes, i les famílies pobres no tenen res que menjar. El nostre objectiu es aturar el moment crític de fam que estat sofrint.

Hem repartit sacs d’arròs entre les famílies de la Comuna de Rohal a Cambotja, a A Loui i Phu Vang a Vietnam, per poder-ho repartir justament i arribar a més famílies ho hem fet per mitjà dels gestors dels programes d’apadrinament. L’ajut ha arribat a 8.400 persones.

Els tifons són freqüents a Filipines entre els mesos de juny a novembre, que provoquen inundacions i esllavissades de terres, que s’emporten tot el que troben al seu pas. Més de mig milió de persones han mort aquest juny a causa del Tifó Fengshen a la regió del sud-est de l’arxipèlag.

Des de la Plataforma d’ONG’s d’Andorra hem recaptat diners per la reconstrucció de cases de les víctimes del Tifó.

En el districte de Preah Net Preah només hi ha dos col·legis d’ensenyança secundaria, Rohal i Choupvery, en els que hi cursen els estudis de secundaria tots els alumnes del districte. L’estabilitat que viu el país, en els darrers anys, propícia que les famílies vulguin que els seus fills estudiïn i el nombre d’alumnes està augmentant, les aules són insuficients, malgrat dividir en torns de matí i tarda els cursos

Les autoritats de Rohal van proporcionar un terreny en el que hi hem construït un edifici de 5 aules, 1 despatx per la directora, 2 WC, pati i camp de voleibol. Que afavoriran que alumnes i professors disposin de més espai pel desenvolupament de les classes

L’escola, de fusta amb sostre de palmera, construït fa més de 25 anys i sense cap manteniment, presenta un estat lamentable. En l’època de pluges no s’hi poden impartir classes i els alumnes agafen un gran retard que els impedeix tenir el nivell necessari per a superar el curs.

Amb l’edifici de ciment de 6 aules i el WC, que hem construït, els alumnes podran assistir diàriament a classe, sense dependre de la climatologia.

L’escola que va construir l’ong Concern es insuficient per acollir-hi els alumnes de Popel, l’escola es va traslladar a un hangar, sense cap mena de condicions per a donar-hi classes.

Amb la construcció de 5 aules, hem evitat la precarietat amb que alumnes i professors tenien que seguir els cursos.

El 15 d’agost un terratrèmol de 7.9 graus en l’escala de Ritcher ha afectat les províncies del sud de Lima, causant 540 morts, 10.000 ferits i el 80% de les vivendes destrossades, damnificant a 35.000 famílies, la situació era dramàtica.

El 22 d’agost arribaven a Perú 10.000€ d’Infants del Món, perquè Kusi Warma pogués reaccionar en les primeres hores, que són les més greus, amb aquests diners van poder auxiliar a 1.200 famílies amb nens abastant-los amb bosses d’arròs, sucre, llet, ous, fideus, llaunes, galetes, mantega, salsa de tomàquet i sobretot aigua potable. També hi van portar flassades, bolquers, roba per nens i adults, cuines de carbó, medicines, tovalloles i joguets. Arribant a llocs on l’ajuda del Govern peruà no havia arribat.

La desesperació que provoca en els adults viure la destrucció i la mort, en els infants pot traumatitzar-los de per vida. Amb les donacions que particulars i institucions van aportar a la Campanya organitzada per la Plataforma d’Ong’s d’Andorra, en la que es van recaptar més de 75.000€ es va posar en marxa el Projecte “Operación sonrisa” amb dos objectius principals: brindar als nens i nenes del districte de Sunampe (Chincha) uns espais que contribueixin a superar el drama viscut i donar suport a les famílies que presenten les situacions més urgents.

L’Hospital de la Comuna de Rohal, està situat a Choup Veary i dona assistència primària a unes 16.000 persones, construït en 3 edificis de fusta, dos amb capacitat per 30 llits i un pels tuberculosos. La necessitat d’un pavelló exclusiu per infants i mares parteres, es urgent perquè l’hospital està ple i els infants han de ser traslladats, per les seves famílies, a altres llocs amb els seus propis mitjans.

Hem construït un pavelló pediàtric que amb les parets enrajolades que contribueixen a l’ higiene, amb ventiladors, les finestres amb vidres que eviten l’entrada de mosquits i les portes de ferro que impedeixen que animals com rates, gossos, etc passegin per la sala lliurament.

Gràcies a l’aportació d’un ciutadà andorrà hem pogut construir una reserva d’aigua i d’instal·lació de panells solars.

Al 2004 hem acollit els primers infants a l’orfenat que hem construït, en varies etapes perquè es una gran inversió, a la Comuna de Rohal de Cambotja. La finalitat és donar als infants l’oportunitat de créixer en un entorn estable, educant-los i donant-los-hi els valors necessaris perquè siguin, en el futur, uns adults integrats en la societat del seu país. Els nens i nenes que acollim a la Llar han viscut situacions familiars molt traumàtiques, en el centre no només tenen cobertes les necessitats bàsiques i l’educació, reben per part dels seus padrins i del personal que hi treballa, la seguretat i tendresa que necessiten perquè es sentin part d’una gran família. El personal de la Llar es khmer i està gestionada per una Consellera Delegada d’Infants del Món, amb el suport d’una cooperant.

La Llar està en una comunitat rural, les famílies viuen de la recollida de l’arròs i la mandioca, el que no aporta el suficient per a cobrir les necessitats bàsiques. En les escoles d’àrees rurals el nivell es molt baix a causa de la superpoblació de les aules i la desmotivació del professorat. Com la nostra voluntat era treballar en benefici dels infants i les famílies de la Comuna, varem incorporar a les classes de repàs, en les que els professors imparteixen khmer, matemàtiques, anglès, física, informàtica, química, i les activitats extraescolars que hem organitzat per reforçar el nivell dels escolars de la zona. L’ABA ens dona suport anual específic per a les classes.

El compromís amb els infants, per part dels padrins i l’associació, no acaba amb la seva majoria d’edat o amb l’obtenció del batxillerat se’ls acompanya, mentre estudien a la universitat o formacions professionals, fins a la seva total autonomia i integració en la societat del seu país.

Al 2004 hem acollit els primers infants a l’orfenat que hem construït, en varies etapes perquè es una gran inversió, a la Comuna de Rohal de Cambotja. La finalitat és donar als infants l’oportunitat de créixer en un entorn estable, educant-los i donant-los-hi els valors necessaris perquè siguin, en el futur, uns adults integrats en la societat del seu país. Els nens i nenes que acollim a la Llar han viscut situacions familiars molt traumàtiques, en el centre no només tenen cobertes les necessitats bàsiques i l’educació, reben per part dels seus padrins i del personal que hi treballa, la seguretat i tendresa que necessiten perquè es sentin part d’una gran família. El personal de la Llar es khmer i està gestionada per una Consellera Delegada d’Infants del Món, amb el suport d’una cooperant.

La Llar està en una comunitat rural, les famílies viuen de la recollida de l’arròs i la mandioca, el que no aporta el suficient per a cobrir les necessitats bàsiques. En les escoles d’àrees rurals el nivell es molt baix a causa de la superpoblació de les aules i la desmotivació del professorat. Com la nostra voluntat era treballar en benefici dels infants i les famílies de la Comuna, varem incorporar a les classes de repàs, en les que els professors imparteixen khmer, matemàtiques, anglès, física, informàtica, química, i les activitats extraescolars que hem organitzat per reforçar el nivell dels escolars de la zona. L’ABA ens dona suport anual específic per a les classes.

El compromís amb els infants, per part dels padrins i l’associació, no acaba amb la seva majoria d’edat o amb l’obtenció del batxillerat se’ls acompanya, mentre estudien a la universitat o formacions professionals, fins a la seva total autonomia i integració en la societat del seu país.

Al 2004 hem acollit els primers infants a l’orfenat que hem construït, en varies etapes perquè es una gran inversió, a la Comuna de Rohal de Cambotja. La finalitat és donar als infants l’oportunitat de créixer en un entorn estable, educant-los i donant-los-hi els valors necessaris perquè siguin, en el futur, uns adults integrats en la societat del seu país. Els nens i nenes que acollim a la Llar han viscut situacions familiars molt traumàtiques, en el centre no només tenen cobertes les necessitats bàsiques i l’educació, reben per part dels seus padrins i del personal que hi treballa, la seguretat i tendresa que necessiten perquè es sentin part d’una gran família. El personal de la Llar es khmer i està gestionada per una Consellera Delegada d’Infants del Món, amb el suport d’una cooperant.

La Llar està en una comunitat rural, les famílies viuen de la recollida de l’arròs i la mandioca, el que no aporta el suficient per a cobrir les necessitats bàsiques. En les escoles d’àrees rurals el nivell es molt baix a causa de la superpoblació de les aules i la desmotivació del professorat. Com la nostra voluntat era treballar en benefici dels infants i les famílies de la Comuna, varem incorporar a les classes de repàs, en les que els professors imparteixen khmer, matemàtiques, anglès, física, informàtica, química, i les activitats extraescolars que hem organitzat per reforçar el nivell dels escolars de la zona. L’ABA ens dona suport anual específic per a les classes.

El compromís amb els infants, per part dels padrins i l’associació, no acaba amb la seva majoria d’edat o amb l’obtenció del batxillerat se’ls acompanya, mentre estudien a la universitat o formacions professionals, fins a la seva total autonomia i integració en la societat del seu país.

La ciutat de Danang es un centre universitari mot important a Vietnam. Els estudiants de les minories ètniques del centre del país, desitgen anar-hi per cursar els seus estudis superiors per estar prop de les seves famílies, però els problemes econòmics de les famílies ho fan impossible, perquè no poden assumir les despeses.

Hem reparat la part alta d’una escola maternal i hi hem construït un internat per a 20 estudiants.

La “Casa Do Beija Flor” es un centre que acull nens i nenes que viuen al carrer i que pateixen greus problemes físics i psicològics, amb una capacitat per a 20 orfes. Però les necessitats del país fa que el Jutjat de menors hi envií cada vegada més residents, el que fa que les instal·lacions siguin insuficients.

Hem reformat la cuina i el menjador, construït espais de serveis essencials com la bugaderia, el magatzem i el rebost, comprat mobles i renovat parcialment el sistema hidràulic i elèctric de la casa.

El 75% de la població de Phu Xuan pertany a les minories ètniques i moltes comunes no tenen escoles, el que exclou els infants del sistema d’ensenyament nacional.

Amb el suport de l’ABA (Associació de Bancs d’Andorra) hem construït una escola maternal de 2 aules, perquè els més menuts puguin començar la seva educació.

Perquè un infant es pugui desenvolupar física i psíquicament, cal una alimentació equilibrada. Si no reben, des de la infància, els nutrients necessaris tenen el perill d’agafar malalties perquè el seu sistema immunològic serà dèbil i no podrà afrontar-les i el seu rendiment escolar serà dèbil. En les zones rurals les mares, que són qui en tenen la cura absoluta, han d’alimentar els fills amb tortes (tortillas) perquè no tenen accés a altres aliments.

Molts peruans que viuen en zones rurals emigren a la capital, creient que hi trobaran feina i així donar-los-hi una vida millor a la seva família, però la realitat es molt diferent i acaben en barriades, vivint en cabanes d’uralita d’una sola estança sense aigua corrent ni llum i sense futur.

El projecte es realitza en els “asentamientos humanos” de Chimbote i Aldahuylas i l’objectiu es desenvolupar capacitats en les famílies que els permetin previndre la desnutrició dels seus fills, prioritzant els menors de 3 anys, les embarassades i les mares lactants. Els menuts amb desnutrició greu s’ingressaran en un “Centro de Recuperación” on rebran atenció integral i es recuperaran de la desnutrició. Simultàniament es realitzarà un treball intensiu de capacitació i orientació a les famílies, per evitar que recaure quan tornin a casa seva.

L’Orfenat Lataste està gestionat per l’organització khmer ADTJK, projectat per acollir-hi com a màxim 50 nens, però per les circumstàncies del país es van veure obligats a albergar-hi més infants, tenint que condicionar espais com a dormitoris per a les nenes.

Per pal·liar-ho hem construït un edifici dormitori i una sala d’estudi i per a les activitats diàries, tant importants perquè els infants superin els traumes d’haver perdut els pares i els ajudarà a tenir una vida equilibrada.

L’associació social d’invidents de Phu Loc, amb més de 300 usuaris, no tenien un centre adaptat a les seves necessitats.

Hem comprat una casa on hi podran residir 18 invidents, i serà un centre de formació de dia per a cecs, amb tallers adaptats perquè desenvolupin les seves habilitats que els ajudarà, a guanyar alguns diners i deixaran de sentir-se uns paràsits de la societat, que sovint els rebutja.

Soy Thuy es una població en ple desenvolupament econòmic que atrau a moltes parelles joves amb fills petits. La necessitat d’un lloc segur on deixar-los era primordial perquè els dos membres de la parella, que estan lluny de les seves famílies, puguin anar a treballar.

En la guarderia s’han inscrit a principis de curs 280 nens i nenes.

Quan Tien és una zona de terres fèrtils en que es cultiva la canya de sucre, el blat de moro i el tabac, és una de les zones denominades de nova economia. L’escola maternal tenia unes antigues instal·lacions que no eren segures pels escolars.

Hem comprat una casa i l’hem renovat totalment, actualment hi estan escolaritzats 100 alumnes.

Mirem de proporcionar l’accés a l’educació als fills de famílies amb baixos ingressos, en les zones rurals de Vietnam. La nostra promesa es invertir en el present dels infants perquè ells son la clau del futur.

L’orfenat de Sighetu Marmatei, acull des de bebès fins a infants de 3 anys. Les instal·lacions estan en bastant bon estat, malgrat l’oblit del seu Govern gràcies a la directora que es una persona molt eficient i que es mou per trobar el suport necessari per tirar endavant el centre. Però la sala de calderes esta en molt mal estat i les maquines es fan malbé sovint. La reconstrucció del teulat farà que es mantinguin millor i l’orfenat gaudeixi d’aigua calenta i calefacció als freds hiverns d’aquell país.

L’ higiene es bàsica en un centre on hi ha menuts, el rentat de la roba és feia a mà i en aquelles contrades es una feina molt dura, per les constants nevades i el secat es complicat.

Hem comprat una rentadora industrial que afavorirà l’higiene i facilitarà la tasca a les cuidadores que se’n tenen que fer càrrec.

Les minories ètniques parlen la llengua materna, la vida dels infants es desenvolupa en el seu idioma fins que arriben a l’escola en que el vehicular es el vietnamita. Es important que els infants assisteixin aviat a l’escola per començar a conèixer el vietnamita i puguin ser escolaritzats en l’escola nacional.

A Bac Son hi viu la minoria Pako, una de les més antigues del país. Amb la construcció de l’escola maternal hem alleugit la feina de les mares que han de portar sempre els infants amb elles, quan van a treballar als cultius.

A Vietnam la lepra es una malaltia, desgraciadament, massa extensa. Hi ha molts centres on s’acull els malalts amb els seus fills, però sense les estructures necessàries perquè els nens i nenes, portin la vida d’infant que els hi correspon i puguin estudiar.

Amb l’inici del projecte educatiu, els infants assisteixen a classe diàriament. Com són nens, el joc es una manera de relacionar-se i de créixer, hem construït un espai de jocs per a ells.

Pleiback i Pleigauden es troben en una regió d’accés molt difícil i les condicions climàtiques són molt adverses per aquests agricultors de l’ètnia Jarai.

Hem finançat la instal·lació i connexió elèctrica a les 52 cases, donant-los la possibilitat de fabricar petites peces ètniques que podran vendre als mercats i deixar de dependre exclusivament de la terra.

Quan una persona s’infecta de lepra es desplaça, amb la seva família, a la leproseria per seguir el tractament. Els fills han de fer 15 Km diàriament per anar a l’escola, ja que cap persona els vol allotjar malgrat ells no estan infectats, i es important que tinguin accés al sistema educatiu.

La construcció de l’escola, sota la responsabilitat d’un mossèn que els hi farà classe, els ajudarà a sentir-se millor perquè els problemes són comuns, i continuaran l’escolarització amb tota normalitat.

Aquest projecte l’hem realitzat gràcies a l’aportació de l’ABA (Associació de Bancs d’Andorra)

Aquest dispensari dona cobertura medica a un gran nombre de famílies de la regió. La doctora que hi visita es Sor Consolata. Un tifó el va destrossar quasi totalment, i era imprescindible i urgent la seva reconstrucció.

Hem aprofitat per engrandir-lo perquè sigui més còmode en el tractament i la cura dels malalts.

En el cicle de primària els alumnes, a més d’aprendre les assignatures, aprenen uns hàbits i unes competències decisives per a la seva vida. Es important que els infants hi tinguin accés i més en països com Vietnam, on els estudis primaris seran per a molts els únics estudis que faran.

Des de l’associació volem apropar als infants l’escola per evitar el treball infantil.

Conscients dels problemes en que viuen les petites comunitats, el Govern vietnamita ha anunciat que farà arribar ajudes a les comunitats més pobres i una millora gradual de les infraestructures per reduir el seu aïllament, però la realitat es molt descoratjadora i cal que els infants comencin el seu camí cap a l’educació.

La majoria dels infants de les ètnies minoritàries acaben la secundària i deixen d’estudiar però n’hi ha que són bons estudiants, i estimulats pels professors i els padrins, continuen els estudis. Per això s’han de traslladar a les ciutats on hi ha els centres d’ensenyament i les universitats. Per les seves famílies els hi és impossible pagar el lloguer d’una habitació, a més per ells que han estat acostumats a viure en comunitat, atesos per tots, el canvi radical de viure sols en una ciutat és un trencament massa gran.

Hem comprat i adequat un edifici perquè els joves hi puguin viure mentre estan estudiant.

L’escola de Huong Phong es trobava en una zona que s’inundava cada any en l’època de pluges, el que obligava a tancar l’escola durant molts mesos, i els alumnes no aconsegueixen acabar el currículum escolar del curs.

Hem traslladat l’escola a uns terrenys que ens van facilitar el Comitè popular.

En 20 anys, l’índex de pobresa ha passat del 60% a l’11% de la població, segons dades governamentals, però l’escletxa entre rics i pobres augmenta, i els beneficis del creixement no arriben als pobres. Per això es important que puguin gaudir de la sanitat gratuïta i perquè els metges tinguin un lloc on visitar-los. Hem construït un dispensari amb el beneplàcit del Comitè Popular, que ha contractat un metge i una infermera fixes per atendre els ciutadans.

El Govern d’Hanoi intenta integrar les ètnies minoritàries, generalment aïllades, que en molts casos viuen igual que fa un segle. Un informe revela que més d’un milió de nens entre 5 i 17 anys, majoritàriament pertanyents a aquests grups, no han anat mai a l’escola. La construcció d’escoles evita l’exclusió cultural i social per la diferencia de la llengua.

Aquest projecte ha estat subvencionat per l’Hble. Comú d’Ordino (Andorra)

A més de les dificultats degudes al seu aïllament, les minories treballen unes terres abruptes que no donen el suficient per a mantenir-se. Perquè els infants superin els estereotips culturals necessiten tenir un bon nivell educatiu des de la base. Construint una escola maternal forcem a que el Govern hi envií professors per educar els més menuts.

Les cases dels infants no tenen condicions perquè els alumnes hi puguin estudiar i les biblioteques són un lloc idoni perquè els bibliotecaris els poden conduir en els deures. Per promocionar la lectura, les biblioteques disposen de llibres atractius pels infants i condicionats a cada edat.

L’educació es gratuïta, però les famílies han d’assumir la compra de l’uniforme obligatori i això ja es una gran carrega, necessiten ajuda per la compra del material escolar.

A Ango viu la minoria ètnica Ta Oi Pako. En el centre del poblat hi ha 2 cabanes que s’utilitzen com a aules, hem construït 2 edificis per a substituir-les.

Els Co Tu, son una ètnia molt orgullosa de la seva cultura tradicional. Mitjançant les activitats quotidianes, aquest grup inculca als joves i nens les seves tradicions perquè entenguin els seus orígens.

A l’escola primària, de 2 aules que hem construït, els alumnes podran a més d’estudiar assajar les seves danses.

La minoria ètnica Bru, han estat nòmades fins que van decidir instal·lar-se prop del riu, escollint molt minuciosament el lloc. Tradicionalment, varies generacions viuen en una casa que s’allarga cada vegada que un fill es casa. Aquesta vida familiar fa que hi hagi molts infants en cada família.

Hem construït una escola amb 2 aules per escolaritzar els més petits.

Las poblaciones aisladas en que viven las minorías, siguen sufriendo pobreza y la única salida de la miseria es la migración hacia las ciudades, un paso ya de por sí doloroso porque deben abandonar el lugar donde han nacido y donde vive su familia, que se complica para personas sin ningún nivel educativo ni los contactos necesarios para conseguir un trabajo.

Por ello es básico que empiecen a prepararse en la escuela maternal. A Huong Huu hemos construido una escuela de 2 aulas.

El miracle econòmic que viu Vietnam, quasi no ha afavorit a les minories ètniques, que majoritàriament segueixen vivint en la misèria i allunyades de l’imparable desenvolupament del país. El 50% dels seus habitants viuen per sota del llindar de la pobresa, i els programes d’assistència econòmica no els hi arriben.

Hem construït una escola de 2 aules perquè els més petits puguin posar les seves bases d’ensenyament.

Tradicionalment són les dones qui s’ocupen dels infants i de la gent gran de la família, a més de les tasques de la casa i dels petits cultius. Tenir una escola maternal en el poblat els facilita la tasca i prepara els menuts per començar el cicle de primària.

Hem construït una escola maternal de 2 aules amb 2 pupitres i 40 cadires. El Govern vietnamita va traslladar a 2 professors perquè s’ocupessin dels menuts de Huong Nguyen.

Además de buscar subvenciones para realizar proyectos, nuestro objetivo es también sensibilizar a la población andorrana. Realizamos una campaña para la recogida de libretas y lápices para los niños pobres de la cuidad de Hué, que se han repartido para que tengan material escolar para ir al colegio.

Vietnam té 54 ètnies minoritàries que viuen segons les seves costums ancestrals. Els Van Kieu viuen en la zona muntanyosa de la província central Quang Tri, del cultiu de bancals de forma ancestral i la seva subsistència es molt dura.

El nostre primer projecte ha estat la construcció de 3 aules, moblades amb taules i bancs, la compra de material escolar i jocs pels infants, per l’escola de Lâng Cat construïda amb canyes que els anys havien podrit i era perillosa pels alumnes.

Projectes realitzats

Cada any treballem, com a mínim, en un projecte amb el que busquem el major impacte possible per millorar la vida dels infants, les seves famílies i la comunitat, creant infraestructures o en benefici la seva salut.

Per realitzar-los, comptem amb la complicitat del Govern d’Andorra que ens el subvenciona, el suport d’entitats publiques i privades, de donants, de socis i padrins de l’associació.